Vés al contingut

Tractat dels tres impostors

De la Viquipèdia, l'enciclopèdia lliure
Infotaula de llibreTractat dels tres impostors

Primera edició del Tractat dels tres impostors (Viena, 1753). Modifica el valor a Wikidata
Tipusobra literària Modifica el valor a Wikidata
Primera edició del Tractat dels tres impostors (Viena, 1753).

El Tractat dels tres impostors (De Tribus Impostoribus) és el nom d'una obra que nega les tres religions abrahàmiques. Els tres "impostors" del títol serien Moisès, Crist i Mahoma. L'existència del llibre i l'atribució a diversos enemics polítics i heretges va ser un tema molt estès des dels segles xi al xviii quan els rumors a Alemanya i França arribaven a produir llibres físics.

Possibles autors

[modifica]

El Tractat dels tres impostors , s'ha atribuït a diverses persones sospitoses de ateisme o acusat de blasfèmia o heretgia. Entre els noms proposats com a autors de la idea o obra anònima: Averrois,[1][2] Federic II Hohenstaufen, Boccaccio, Pomponazzi, Maquiavel,[3] Pietro Aretino,[4] Bernardino Ochino,[5] Miquel Servet,[6] Girolamo Cardano, Giordano Bruno,[7] Marc-Antoine Muret,[8] Jacques Gruet, Vanini, Hobbes, Spinoza, Matthias Knutzen, el baró d'Holbach, per nombrar només als més famosos. Raoul Vaneigem es refereix igualment a François Scoto, Herman de Rijswick (-1512), Noël Journet (-1582), Geoffroy Vallée (1550-1574), Jean Rousset de Missy, ...

De imposturis religionum

[modifica]

L'origen del llibre es trobaria en el text De imposturis religionum, un atac anònim al cristianisme publicat l'any 1598 (encara que datat anteriorment per G. Bartsch), i que es va donar a conèixer en la subhasta de la biblioteca del teòleg de Greifswald Johann Friedrich Mayer l'any 1716. A partir d'aquest text el jurista Johannes Joachim Müller (1661–1733) va escriure dos texts més, contra Moisès i contra Mahoma, publicant els tres texts de forma conjunta l'any 1753 com De Tribus Impostoribus. El primer rastre del llibre es troba en un manuscrit de Prosper Marchand, una carta al seu amic Fritsch. En ella, Marchand recorda a Fritsch com un altre amic comú, Benjamin Furly, havia obtingut l'obra d'una biblioteca l'ay 1711. La primera versió impresa Traité sud els trois imposteurs (en francès) ha estat atribuïda a l'impressor M. M. Rei, encara que probablement existissin versions manuscrites prèvies.

Referències

[modifica]
  1. Ernest Renan, Averroès et l'averroïsme, rééd. Paris, Maisonneuve & Larose, 1997, p. 213, que cita Pierre Bayle, Dictionnaire historique et critique, article Averroès, note H. (Référence donnée par Patrick Marcolini, « Le De Tribus impostoribus i els orígens àrabs de l'ateisme filosofic europeu », Cahiers de l'ATP, octobre 2003, en línea.)
  2. Averroes
  3. Nicolas Lefèvre qui, en 1688, dins una nota de la seva traducció de la Religio Medici, de Thomas Browne, atribueix De tribus impostoribus a Maquiavel. (Veure Georges Minois, Le Traité des trois imposteurs, Albin Michel, 2009, p. 78 et p. 309, n. 23.)
  4. De tribus impostoribus fou atribuït a Aretino per Mersenne, Tentzel i Spizel. (Veure Georges Minois, Le Traité des trois imposteurs, Albin Michel, 2009, p. 73.)
  5. « Ce monstre d'homme, ce secrétaire de l'enfer, en un mot, l'auteur de l'abominable livre des trois imposteurs » (Thomas Browne, Religio medici, 1643, 1 part, secció 19. Citat per Georges Minois, Le Traité des trois imposteurs, Albin Michel, 2009, p. 85 et p. 310, n. 35.)
  6. « el detestable Traité des trois prophètes de Villeneuve » (Guillaume Postel, De orbis terrae concordia, 1543, citat per Georges Minois, Le Traité des trois imposteurs, Albin Michel, 2009, p. 96. Michel de Villeneuve era un altre nom de Michel Servet.)
  7. « De tribus impostoribus no 'es unaltra cosa que un reanomenament de Lo Spaccio de la Besta trionfante [de Giordano Bruno]. »(John Toland, dins un article du Spectator. Cita, amb des passatges de Prosper Marchand i de Mathurin Veyssière de La Croze, par Georges Minois, Le Traité des trois imposteurs, Albin Michel, 2009, p. 88-90.)
  8. « A l'inici del segle xviii, Bernard de la Monnoye diu que el jurista Henri Erntius, l'any 1636, havia dit que Campanella li havia explicat que Muret hauria escrit el De tribus imperatoribus. » (Georges Minois, Le Traité des trois imposteurs, Albin Michel, 2009, p. 93.)

Enllaços externs

[modifica]